dissabte, juny 09, 2012

Crowded House - Sister madly

Els australians Crowded House potser ha estat el grup que més bateries diferents ha tingut durant la seua existència des de l'any 1986 quan es va formar. El grup estava capitanejat pels germans Neil i Tim Finn (el Tim va marxar fa uns anys per fer carrera com a solista), però com el mateix Neil és bateria devia ser molt exigent a l'hora de contractar músics. Però tot i això són un exemple de bona gent suposo, aquells gendres que tota sogra voldria tenir perquè mai han tingut cap escàndol ni de sexe, ni de drogues, ni d'alcohol... cosa rara en el món de la música...

El primer bateria va ser Paul Hester (1985-1995) que es va suicidar després d'una depressió, el segon va ser Peter Jones (1995-1996) que va estar poquet perquè el grup es va autodisoldre i el 2007 quan devien anar justets de peles i necessitaven tornar, Peter Jones va rebutjar l'oferta i actualment el bateria és Matt Sherrod. I a aquestos cal sumar que el mateix Finn també toca la bateria en algunes gravacions (en plan yo me lo guiso yo me lo como, com Phil Collins).

El cas és que l'article en qüestió el dediquem a Peter Jones, l'exbateria mort als 45 anys per un càncer fulminant. Com només va estar un parellet d'anys amb els Crowded House no faré una selecció total de la seua discografia sinó que em centraré només en la seua etapa amb Jones a la bateria.

En 2 anys no li va donar temps de fer gran cosa però si que va formar part d'un dels discos més venuts de la banda que fou el "Recurring Dream: the very best of Crowded House", un recopilatori amb 3 temes inèdits: "Everything is good for you", "Instinct" i "Not the girl you think you are" (les tres van sortir en single tal i com mana la tradició quan s'edita un recopilatori). A més, tenia pinta que la cosa s'acabava perquè els Finn Brothers ja havien publicat un disc a part de la banda "Finn" (1995) que tingué un relatiu èxit amb singles com "Won't give in""Nothing wrong with you" i "Edible flowers". Que voleu que us digui... a mi em sonen totes igual...

I en tot grup que plega, després del recopilatori no pot faltar el directe. L'altre disc on participà Jones fou el directe "Farewell to the world" (1996) gravat als exteriors de l'Opera House de Sydney. S'extregué en format senzill la versió en directe de la cançó "Don't dream it's over" (versionada excel·lentment pel Paul Young i pels Sixpence None the Richer) També s'incloïa "Weather with you", la cançó més animada que tenen... perquè les altres... Peter Jones, a més, posava veu a una cançó: "Sister Madly".

Us deixo la versió en directe del "Sister Madly" on podeu veure a Peter Jones a la bateria i fent les veus...


1 comentari:

XeXu ha dit...

Poc conec de la banda, només aquests dos temes que dius que surten al disc en directe que sonen prou bé, però del finat no en sabia res, és clar. Només puc dir que, vist l'èxit dels bateries de Crowded House, jo de Matt Sherrod m'aniria fent una assegurança de vida...